|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
El meu nom és M. Àngels Carrión Garcia visc a Guadalajara, Jalisco, Mèxic des de fa 9 anys i, anteriorment, dos anys a Villahermosa, Tabasco. | Què t'ha portat a viure a fora?
El que em va portar a viure fora va ser la manca de feina i oportunitats a Catalunya. | Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
Vaig arribar a Villahermosa que els d'allà em van dir que era la ciutat de les dues mentides: ni és vil·la, ni és "hermosa".
Una de les primeres coses que provoca un xoc frontal és el concepte del temps, molt aviat descobreixes que "ahorita" no vol dir ara mateix, si no ja veurem si ho faig o no.
Una altra cosa a Villahermosa, és la importància social que tenen els uniformes de les empreses per marcar estatus. En els centres comercials pots veure a tota la gent en el seu dia festiu, passejant amb la família, anant a dinar o al cine, però, això sí, amb el seu uniforme, ningú podia entendre la meva negativa a utilitzar-lo.
És xocant veure que a les grans empreses públiques hi ha llocs de treball que es compren o s'hereten.
I l'altra cosa que encara continua passant és que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independencia, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi, arribant inclús a demanar-me fer-se fotos amb mi, com em va passar a Corea i el Japó | Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
És clar que sí, és el que més desitjo | Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
Professionalment ha significat el reconeixement a la meva feina, la possibilitat de poder fer projectes internacionals d'investigació amb totes les facilitats. Personalment, i tinc una xarxa d'amics que m'han acollit com a part de la seva família i m'han fet sentir com a casa. Poder conèixer i compartir amb la seva varietat de cultures indígenes. També l'orgull i sentit de pertinença al meu país, Catalunya i la possibilitat de compartir experiències amb altres catalans a l'exterior.
Descobrir que és un doble procés de dol que es dona, el primer quan marxes de casa, però també quan ert planteges la tornada, ja que es creen vincles afectius que no pots deixar enrere com si res i que sempre formaran part de la teva vida.
Aquí a Mèxic s'ha quedat el Lak, la meva mascota, el meu company de viatge que ja no ha pogut tornar a casa i que per sempre formarà part de la meva vida a Mèxic. |
|
