|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
Sóc l'Ester Aznar, vaig néixer a Barcelona, on em vaig criar, després vaig anar a viure a Tarragona per 10 anys i d'allà vaig marxar cap a Itàlia, a Nàpols, on visc des de fa 20 anys, precisament el 23 juny en farà 20 | Què t'ha portat a viure a fora?
Doncs l'amor, molt típic o tòpic quan una dona s'enamora d'un italià. Però la meva història és llarga. Jo tenia un nòvio italià quan tenia 19 anys amb el que vaig tenir una relació de 5 anys, entre anades i tornades entre Barcelona i Nàpols, però ens vàrem deixar. En els anys cadascú va fer la seva vida però després de 12 anys sense saber un de l'altre, quan va morir el meu pare li vaig comunicar, perquè ells dos havien tingut molt bona relació. Des de llavors va ser com un allau de sentiments retrobats i en 6 mesos vaig decidir deixar-ho tot, feina, família, amics, casa i marxar cap a Itàlia, des de llavors un casament i dues filles precioses que són el motor que mou tot. | Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
Com a experiència interessant en si ha estat el viure i adaptar-me a Nàpols, perquè és una ciutat molt particular. Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Per mi , aprendre a passar d'un estat a l'altre no ha estat ni és fàcil. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. Però com a cosa molt xocant només arribar va ser anar a fer un document d'identitat a l'ajuntament on es fan. Em vaig trobar amb uns despatxos que semblaven que sortissin d'una película neorealista italiana en blanc i negre, i ja no us parlo dels funcionaris!! amb xandall i mooolt poques ganes de treballar. El tot era un full on cada un d'ells hi feia una acció, el primer enganxava la foto, li passava al segon que posava un segell amb tinta, "paam" ,i el tercer que firmava. Sentats un al costat de l'altre, amb una parsimònia i una desgana única. Em va quedar gravat i vaig riure moltíssim.
Després amb els anys n'he vist tantes d'aquestes. | Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
Si fos per mi tornaria demà mateix però no és tan fàcil. Primer perquè moure una família no és fàcil sino és que et mous per feina. Les meves filles han nascut i crescut aquí i tenen família aquí també. M'he trobat en el cas de decidir i no m'he sentit capaç d'exigir a les noies de marxar. El meu marit de totes maneres sempre diu que hi anirem quan es jubili i comprarem una caseta al mar. | Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
Per mi viure fora de Catalunya ha representat, primer adonar-me'n de la força i valentia que hom pot arribar a tenir. He après a ser molt tolerant, a replantejar-me valors i creences ja interioritzades de fàbrica. He conegut un poble que sembla similar al nostre però no ho és. He après a veure la nostra història des del punt de vista del conquerit, Nàpols va estar molts anys sota dominació aragonesa i espanyola. I sobre tot he après que : allà on vagis fes el que trobis. |
|
