|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
Soc en Juanjo de la Llera. Vaig néixer i viure a Barcelona durant 50 anys. Ara fa 9 que visc a Santo Domingo (República Dominicana). | Què t'ha portat a viure a fora?
Mai hauria pensat que la vida em portaria a viure fora del meu país, però de cop un dia em vaig plantejar marxar, especialment per motius professionals. Necessitava un canvi de rumb que no trobaria a Catalunya. No tenia cap lligam a casa meva i vaig marxar sol, a un país desconegut i contractat per una empresa nova. Tot un repte que et marca de per vida. Nou anys després, aquí segueixo. | Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
Per qüestions professionals he conegut per dins la vida i funcionament dels cossos de seguretat i ordre a República Dominicana. Crida l'atenció comprovar com és de difícil combatre el crim i la delinqüència amb pocs mitjans, moltes precarietats i sous baixos. En aquestes circumstàncies és on es demostra realment la vocació de servei. | Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
Mentre estigui actiu professionalment viuré fora. El que si tinc claríssim és que tard o d'hora tornaré a Catalunya. L'enyorança és infinita. | Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
Suposo que la meva experiència s'allunya dels tòpics de la gent que viu fora. Migrar als 50 anys no és el mateix que fer-ho amb 20 o 30. No tots són flors i violes. Per això, em resulta difícil integrar-me en una societat del tercer món, tot i que sempre m'he esforçat per aconseguir-ho i gaudeixo de millors rentes econòmiques i un elevat nivell de vida. Respecto i admiro a qui ho ha fet, jo em veig incapaç.
Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. És dedicar-se en cos i ànima a la feina, mirar de tenir una millor vida interior i no perdre mai el contacte amb Catalunya i els amics que encara hi tinc. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. Res no hi tornarà a ser el mateix per a mi. |
|
