|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
Em dic Miquel Àngel Molina Baixauli.
Vaig néixer a Barcelona i als vint anys me'n vaig anar als Estats Units. He viscut a Sacramento (Califòrnia), Dallas (Texas), Bailly (França), Moscou, Blanes, i Albuquerque (Nou Mèxic). | Què t'ha portat a viure a fora?
Era 1975 i al poc d'arribar a Sacramento em vaig casar amb la meva muller que havia conegut al Port d'Andratx, Mallorca. Vàrem viure a Sacramento durant 12 anys i allà van néixer el meu fill i la meva filla.
El 1987 ens vàrem mudar a Dallas, Texas, i vaig començar a treballar per American Airlines com enginyer informàtic. Això em va permetre anar més sovint a Barcelona a visitar la meva família.
Al cap de 2 anys vàrem anar a viure a Bailly, als afores de París, al costat del Palau de Versalles, per treballar en un projecte relacionat amb els TGV i els nous Eurostar entre París i Londres. A França hi vàrem ser quasi 9 anys.
El següent projecte va ser la construcció d'un sistema informàtic per al Ministeri d'Aviació Civil de Rússia. Aquesta vegada vaig preferir no traslladar la família i era jo que anava a Moscou dues o tres setmanes i tornava a Dallas per dues setmanes, on tenia un equip tècnic treballant en el projecte. Em vaig passar més de dos anys fent anada i tornada una vintena de vegades. A Moscou és on vaig aprendre que -40° Centígrads és igual a -40° Fahrenheit, temperatura que vaig haver de sofrir algun cop.
Després d'aquest projecte vaig continuar vivint a Texas fins que em vaig jubilar.
El 2017, amb els fills ja casats des del 2005, vàrem decidir tornar a Catalunya, a Blanes per ser més exacte. Vaig poder estar més a prop de la meva mare durant els dos últims anys de la seva vida.
L'any 2020 vàrem tornar als EEUU per estar més a prop dels nets i netes que viuen a Califòrnia i a Texas respectivament.
Ara vivim a Nou Mèxic, a mig camí entre els dos estats. | Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
No va ser fins que vaig estudiar a la Universitat de Califòrnia que vaig aprendre un poc de la història de Catalunya, llegint llibres escrits per historiadors anglesos. Per exemple, la meva escola a Barcelona estava al carrer Roger de Flor, però ningú em va ensenyar qui era aquest senyor fins que vaig trobar a la biblioteca un llibre titulat " The Catalan Vengeance" que parlava dels Almogàvers. També vaig aprendre que Califòrnia va ser colonitzada per Catalans i Mallorquins: Gaspar de Portolà (1r governador de Califòrnia) nascut a Balaguer; Pere Fages, nascut a Guissona, Lleida; Frai Juníper Serra, nascut a Petra, Mallorca; Josep Alemany (1r arquebisbe de San Francisco), nascut a Vic i molts altres soldats de la "Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya". | Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
Molta i sempre. Ja ho vàrem fer el 2017 i ens va agradar molt. Encara que vivim a Nou Mèxic, als afores d'Albuquerque, tornem a Barcelona tres cops a l'any. | Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
Als anys setanta, quan me'n vaig anar, viure a fora era molt dur. No hi havia Internet o FaceTime i l'única manera de comunicar-se era per ("snail-mail") correu. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries.
Ara és menys dur. Puc veure tots els partits del Barça en viu tant com vulgui. Però estar lluny de la família i amics continuar essent la part negativa. |
|
