|
Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
Jordi Ferré. Visc a Madrid fa trenta-tres anys. | Què t'ha portat a viure a fora?
La feina. Vaig aprovar unes oposicions de funcionari de l'estat. | Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
La meva vinculació al món de les persones sordes.
L'any 1990 vaig fer un viatge organitzat amb autocar per mediació d'una agència de viatges. Dins de l'autocar hi anava una parella de sords. En arribar a París la guia no sabia com comunicar-se amb ells per dir-los el número d'habitació. L'hi vaig preguntar a la guia perquè no els hi deia el número d'habitació. En va dir que no sabia com fer-ho. Em va dir el número d'habitació d'ells i amb els dits els hi vaig dir el número. Em van donar les gràcies i van anar cap a l'habitació. Com em van veure interessat, en van donar un paper amb l'alfabet de la llengua de signes espanyola. Tres anys més tard, ja era intèrpret de llengua de signes.
Em vaig sentir molt atret per l'expressió facial i corporal que fan. En aquella època jo era bastant tímid i no era gaire expressiu. Jo volia canviar això en mi.
Així vaig començar a conèixer la comunitat de persones sordes. Són bastant desconfiats quan hi ha oïdors a prop. Al no entendre el que es parla, pensen que estàs parlant malament d'ells. Per una altra banda, els sords més joves estan rebent una educació bilingüe (llengua oral + llengua de signes) i no són tan desconfiats.
Quan han de rebre subvencions i ajuts, són discapacitats, però quan han de trobar feina, diuen que no ho són. Que poden fer qualsevol altra cosa que els oïdors excepte agafar el telèfon.
Cada país té la seva pròpia llengua de signes. A Llatinoamèrica hi ha molts països que tenen una barreja de signes propis, signes copiats dels EUA i signes d'Espanya.
Hi ha països que tenen més d'una llengua de signes (a Espanya la catalana i l'espanyola).
Quan fan congressos internacionals, fan servir el sistema de signes internacional (amb menys signes que una llengua) per comunicar-se entre ells.
El fet de saber llengua de signes té els seus avantatges. Pots comunicar-te amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i t'ajuda a ser més expressiu. | Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
Encara no ho he decidit, però potser quan em jubili. | Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
Cada persona és un món i podem aprendre de tothom. El fet de viure fora de Catalunya i contactar amb catalans que viuen a prop teu, fa que tinguis una segona família.
Respecte a Madrid, hi ha una gran diversitat d'ideologies. Sempre m'he apropat a aquella gent que m'ha semblat bona gent i de la qual puc aprendre bones coses. |
|