CATALANS A BRUGGE
http://BRUGGE.catalansalmon.com
Catalans a BRUGGE forma part del projecte www.catalansalmon.com   - (395) -    Permalink (#)
Login Passwd     Password perdut? REGISTRA'T
Buscar ciutat de CATALANSALMON:
CATALANSALMON: 20 anys 9 mesos i 26 dies ( 7.604 dies ) posant en contacte catalans arreu del món

2005-2025: Fes un cop d'ull al site dels 20 anys!!!!

Tornar al capdamunt  

Benvingudes/ts a Catalans a BRUGGE




... carregant 484 webs... un moment si us plau

Tauler d'anuncis


(deixa el teu missatge per a la comunitat al tauler d'anuncis)

Catalans a BRUGGE des de l'20 de març del 2015

Catalans a BRUGGE és una de les 484 webs del projecte de Catalansalmon.com que fa 21 anys que posa en contacte desenes de milers de catalans d'arreu del món.

Si vols registrar-te a la web, fes clic aquí.

Hi tenim 7 usuaris registrats que es comuniquen generalment a través del whatsapp.
Dissortadament, encara no tenim cap grup de whatsapp per als Catalans a BRUGGE, però si vols que mirem de fer-ne un, fes-nos un mail i mirem de buscar gent interessada.

Si tens cap pregunta, ens la pots fer arribar a través de la pàgina de contacte.

tenim 7 usuaris a
Catalans a BRUGGE
Natàlia Beltran26 ABR 19
Virginia Lopez Cojo05 NOV 17
Carles Casanova20 GEN 16
Gemma09 JUN 15
Laia Navarro Vicente07 JUN 15
MIREIA21 MAR 15
Andrea Méndez19 MAR 15
més usuaris

Registrar-t'hi!
CATALANSALMON
Webs484
Usuaris Catalansalmon15.283
Data creacio2005-09-11
(a Dublin)
Catalans registrats als consolats de Bèlgica15.700
(gener 2026)
Catalans registrats als consolats d'arreu del mon427.423
(gener 2026)
Bèlgica
CapitalBrussel·les
MonedaEuro (EUR)
Prefix+ 32
Extensió Internet.be
Voltatge230 V / 50 Hz
(a CAT tenim 230 V / 50 Hz)
EndollsEndoll/s C / E - endoll cendoll e(a CAT tenim C i F)

Darreres 10 noticies sobre Brugge

2025-02-20
El Govern incrementarà fins a 10 beques per estudiar al Col·legi d'Europa de Bruges
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la rectora del Col·legi d’Europa, Federica Mogherini, han acordat que la Generalitat incrementarà fins a 10 les beques completes que ofereix a estudiants graduats en una universitat catalana per a estudiar al Col·legi d’Europa. L’acord s’ha segellat a la seu de la delegació del Govern davant la Unió Europea, durant el viatge del president a Brussel·les. Fins ara, la Generalitat oferia dues beques per a estudiar al Col·legi d’Europa, de manera que aquest acord suposa un increment substancial per a estudiants d’universitats catalanes. L’objectiu d’aquest acord és enfortir els vincles educatius entre el Col·legi d’Europa i les universitats catalanes, i per promoure el talent català en assumptes de la Unió Europea (UE). El Govern de la Generalitat està compromès amb incrementar la presència de Catalunya a Europa i aquestes beques són una inversió pels futurs diplomàtics i funcionaris de la Unió Europea i una aposta perquè en el futur hi hagi més catalans a les institucions europees.
2022-06-09
Ferran Jutglà es converteix en nou jugador del Bruges
El conjunt belga incorpora el davanter catalí  fins al juny del 2026 a canvi de cinc milions d'euros https://www.ccma.cat/esport3/ferran-jutgla-es-converteix-en-nou-jugador-del-bruges/noticia/3168830/
2021-12-18
Brujas y su derbi fosilizado
Se trata de un derbi disputado en tres siglos diferentes y en cuatro competiciones distintas https://www.sport.es/es/noticias/sport-dossier-by-panenka/brujas-derbi-fosilizado-12999180 Si existiera una ciencia dedicada al estudio de las rivalidades futbolí­sticas –¿la derbilogí­a?– sus sesudos especialistas podrí­an distinguir tres grandes etapas en la evolución de estos enfrentamientos. En un primer momento, a finales del siglo XIX y principios del XX, actúan como meros espejos: cuando cada comunidad, reflejo de las diferencias sociales, culturales o geográficas, acababa generando clubes de fútbol diferenciados. En esta fase simplemente llegaron a los estadios las rivalidades que ya existí­an en la calle, las escuelas o las fábricas. En su segunda etapa los derbis pasan a ser válvulas de escape: la competitividad intrí­nseca al fútbol y todo su eco mediático construyen una gigantesca caja de resonancia para esos rasgos distintivos sobre los que se fundaron los clubes. Aquí­ la rivalidad subsiste en la calle pero erupciona de forma exagerada en el estadio (y vuelve a rebajarse cuando regresa a la calle). Durante el siglo XX la mayorí­a de los derbis transcurrieron en esta fase. Sin embargo, en las últimas dos décadas algunos de ellos avanzan ya hacia una tercera etapa: la del fósil. El Rapid de Bucarest, histórico en la ciudad Más información FCSB - FC Rapid, el otro derbi de Bucarest Y es que hay derbis que nadie recuerda por qué lo son, ni cuáles son las lí­neas que distinguen a un club del otro más allá de su propia historia y de la transmisión genética de sus hinchas. Aquí­ el estadio conserva –de manera algo artificial– el aroma de una rivalidad que en la calle ya no existe, de no ser por el propio derbi. Cualquiera puede simpatizar con un equipo pero también con el otro, sin que se entrometan la religión, la polí­tica o la identidad (ya sea barrial o nacional): es decir, sin que participe la Santí­sima Trinidad de las rivalidades futbolí­sticas. Incluso se podrí­a decir que sin uno de estos tres vectores un derbi es simplemente un partido de fútbol de kilómetro cero, disputado entre vecinos más o menos mal avenidos. Pero nada más. Como lo que sucede en Brujas. EL CLUB Y EL CíRCULO En un paí­s como Bélgica, en el que hasta los partidos polí­ticos mayoritarios están separados entre valones –de habla francesa– y flamencos –de lengua neerlandesa–, uno podrí­a imaginar que los dos equipos de Brujas responden a esa dualidad cultural. Y se equivocarí­a. Porque el Club Brugge fue fundado en 1891 por estudiantes y obreros flamencos, pero pocos años más tarde absorvió al bienestante FC Brugeois (llamado así­ porque en ese momento el francés constituí­a un sí­mbolo de pertenencia a las clases acomodadas). En teorí­a, con esa fusión se agotaban las perspectivas de una rivalidad futbolí­stica en la ciudad. Con menos de 200.000 habitantes, si un solo club ya conciliaba a trabajadores y burgueses, flamencos y valones, ¿qué necesidad habí­a de crear otro? Pues nos olvidábamos del clero y de los nobles, que en 1899 apadrinarí­an al equipo de los alumnos del colegio de San Francisco Javier, confiriéndole un espí­ritu netamente católico y aristocrático, como revela su nombre: el Cercle, aún hoy en francés –a pesar de que en Brujas se habla neerlandés– y con ese matiz a élite encerrada en sí­ misma que por definición transmite la idea de un cí­rculo. Notas a pie de página de una rivalidad que hoy carece de sentido extradeportivo. Se trata, en todo caso, de un derbi disputado en tres siglos diferentes (el primer choque data de 1899) y en cuatro competiciones distintas: copa, supercopa, primera división y segunda. Porque aunque hoy veamos al Brujas codearse con la crema europea en la Champions, el balance de fuerzas con su vecino estuvo equilibrado hasta los años 70. Desde entonces los ‘Blauw-Zwart' (azulinegros) han sumado 16 de sus 17 ligas, nueve de sus once copas y sendas finales de Copa de Europa y de la UEFA. Al otro lado, los ‘Groen en Zwart' (verdinegros) apenas sumaron una copa y pasaron diez de sus últimas 25 temporadas en segunda. Solo la adquisición por parte del millonario ruso Dmitry Rybolovlev –también propietario del Mónaco– ha evitado su desaparición. El derbi más largo del mundo De referentes a discordantes A pesar de ser uno de los derbis más desiguales de Europa, hay un motivo para asistir al encuentro de la próxima semana: puede ser el último en un Jan Breydel sin obras. Construido en 1975 y bautizado con el nombre de un héroe medieval flamenco, el estadio en el que Alfonsó marcó y Raúl falló (todo en la Euro 2000) se cae a trozos. El Ayuntamiento ha aprobado un nuevo estadio para 40.000 espectadores, claramente adaptado a las necesidades del Brujas. Falta por ver si el Cí­rculo le sigue o prefiere irse a un recinto más pequeño. Su media de asistencia, en torno a 4.000 personas por partido, solo sube una vez al año: cuando se mide con 'el Club'.

més noticies

Útils

Whatsapp


A Catalansalmon gestionem o formem part d'uns 250 grups de whatsapp, geogràfics i temàtics
SantJording


A Santjording.com reunim les diades de SantJordi que es fan arreu del mon, i expliquem com fer-ne de manera fàcil i sense maldecaps logí­stics!
Mainada


Ví­deos, activitats, grups i informació audiovisual en català relacionada amb els més petits de la casa.
Enquestes


Sistema d'enquestes amb preguntes relacionades amb la comunitat catalana de l'exterior
Restaurants


Restaurants de tot el món, recomanats per usuaris de Catalansalmon
Jocs


Que la vida son quatre dies, i 3 te'ls passes treballant... (Plutarc)
Castellers


Portal de Castellers d'arreu del món
Caga Tió


vols veure com fan cagar el tió els catalans d'arreu del mon?
75.000Contactes


Des del 2005,hem recopilat gairebé 80.000 contactes de catalans i catalanòfils d'arreu del món.
Llei electoral catalana


Iniciativa per que el Parlament de Catalunya adopti una Llei Electoral Catalana
Culersalmon


Grup de whatsapp de Culers d'arreu del mon
5centims


Petit qüestionari a catalans de CATALANSALMON. Pinzellades d'un grapat de vides viscudes amb intensitat i en català per tot el món
Diades


Registre de totes les diades que s'han fet públicament arreu del món, des de l'any 2018
IDCAT


L'IDCAT és un Certificat Digital, una eina imprescindible per als catalans de l'exterior, ara, i més encara en un futur proper
Premis


El 2016 l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana ens atorgà el PREMI JOSEP MARIA BATISTA I ROCA per reconéixer la tasca de CATALANSALMON
Padró


Dades del del padró de Catalans a l'exterior des del 2009 fins avui, desglossat per paisos i anys.
Rellotge


Buscador de compatibilitat entre diferents franges horaries.
Retorn


informació sobre ajuts per als catalans que tornen a Catalunya despres d'haver viscut fora
* els marcats amb asterisc, estan encara pendents de recuperar. Paciència joves padawans...
Fes un cop d'ull a la llista sencera

2 fotos d'esdeveniments dels Catalans a BRUGGE


Diades, Sant Jordis, Sant Joans, fer cagar el Tió, Calçotades, trobades informals...
Trobades informals / 2013 a Brugge -> esdeveniments/fotos/trobades/908
foto not found!
Trobades informals 2013 a Brugge
foto not found!
Trobades informals 2013 a Brugge
Aquest és un petit recull aleatori de fotos d'esdeveniments (Diades, Sant Jordis, Tions) recopilades als nostre sites. Totes les fotos són de producció pròpia o extretes de webs públiques amb permís dels organitzadors. Totes les cares dels menors han d'aparèixer pixelades o distorsionades, llevat que els pares ens hagin autoritzar explícitament a publicar-les. Si no és així fes-nos-ho saber a info@catalansalmon.com. Si hi surts i no vols aparèixer, contacta amb nosaltres a info@catalansalmon.com i l'eliminarem o la modificarem perquè no se't reconegui.
Veure totes les fotos.
Catalans a BRUGGE (WEB:395 / CIUTAT: 180) - http://BRUGGE.catalansalmon.com [Nseg: 1]

Catalansalmon.com - 4.0 [02·2025]

216.73.217.22 - [ US ] - info@catalansalmon.com

Avís legal / Protecció de Dades / Normes d'ús

T'agrada la iniciativa? Convida'ns a un café